sábado, 19 de mayo de 2018

Visita a la catedral del senderisme 19/05/2018

Desplaçar-nos fins a Fleix per a recórrer la ruta dels 6000 Ecalons és quasi una cita obligada per a la nostra Penya. 

Aquesta vegada no ens ha pogut acompanyar Ramón, que tenia obligacions i ens hem anat Toni, Pastu, Rafa i Basseta.

La Vall de Laguar, en la comarca de la Marina Alta, és una vall travessada pel riu Girona, que excava una profunda gola coneguda com el Barranc de l'Infern. En la vall trobem els pobles de Fleix, Benimaurell i Campell, dedicats al cultiu de la cirera.

Després de la parada obligatòria a Benissa per a comprar pa i prendre un cafè, hem arribat a Fleix passades les 8 i mitja del matí. Com en anteriors ocasions, hem fet la ruta (PR-CV 147) en sentit invers a les agulles del rellotge, encara que Toni està obstinat que a l'inrevés és més suportable.

L'esmorzar sota la carrasca en les Juvees d'Enmig, acompanyats d'un gos que ja quasi ens reconeix, ha sigut una delícia. D'altra banda, el temps ens ha respectat: estava buidat i feia sol, però corria un vent fresc que ens alleujava bastant.

Després d'esmorzar, reprenem la sendera fins a arribar a la Font de Reinós, un bon lloc per a descansar. La sendera continua fins al barranc i torna a pujar en direcció a les Juvees de Dalt.

En l'últim tram abans d'arribar a Fleix, els bancals de cirerers a dreta i esquerra del camí són una temptació massa forta. I ha sigut arribar al cotxe i començar a beure tot el que portàvem.

Us deixe el perfil de la ruta i les fotos repartides en dos àlbums: un de persones i paisatges, i un altre de flors i plantes.



Powered by Wikiloc







sábado, 5 de mayo de 2018

Sardinada en Mariola 5/05/2018


A causa d'un oblit col·lectiu, se'ns va passar celebrar la tradicional "sardinada" en la Font de Mariola el dia 1 de maig. Encara que amb una mica de retard, Pastu es va encarregar de reservar taula i finalment acudim 6 comensals (Pastu, Toni i Basseta amb les seues respectives esposes). 

Basseta va proposar aventurar-nos a cercar un pou de neu quasi desconegut, que existeix en les entranyes poc transitades de la serra de Mariola: la Cava de Xàtiva. La localitzem gràcies al Wikiloc i a causa que Mari està encara convalescent de la seua operació, vam decidir per no seguir a la recerca d'un altre pou de neu que existeix en l'Alt de la Codolla. 

Optem per fer una passejada fins a la Font del Mas dels Arbres abans de tornar a lloc on havíem deixat els cotxes i el menjar. Era mig matí quan ens hem posat a la faena: mentre uns posaven la taula uns altres fregien les gambes arrosseres i, després de l'aperitiu, les tradicionals sardines salades amb pebrots i ous fregits "in situ". Tot regat amb abundant cervesa i vi ... es pot demanar més? 

Per a la sobretaula, alguns han optat per tombar-se a la migdiada mentre uns altres xarraven o passejaven. La vesprada convidava a tot, doncs feia un dia esplèndid, amb un cel semicubert que no donava ni fred ni calor. 

Us deixe el perfil de la "ruteta" en Wikiloc i un grapat d'imatges en un àlbum de Google Fotos.



Powered by Wikiloc




domingo, 29 de abril de 2018

Cova Bolumini i caves 28/04/2018

Per diverses causes, ens havíem quedat a soles Pastu i jo per a aquest dissabte. Pensant a fer una ruta local i curta, per a estar a Ibi a l'hora de dinar, se'm va ocórrer convidar al meu amic Sento Berna i aquest va acceptar.

Eixim d'Ibi a les 8 en direcció a la Font de Mariola. Al arribar vam veure alguns acampadors que havien passat allí la nit i que començaven a preparar-se el desdejuni. Ens va cridar l'atenció que han clausurat definitivament els paelleros on es podia encendre foc.

Aparquem el cotxe en el lloc de costum i ens enfilem pel camí que porta al turó on se situa el poblat ibèric, deixant el càmping a l'esquerra i la masia del Parral a la dreta. Feia un matí esplèndid, que convidava a gaudir del verd rabiós dels camps, de l'abundant floració del coixinet de monja, del romaní i del timó.

Després d'un passeig per les restes del poblat, baixem a la cova Bolumini que, malgrat conèixer-la d'altres visites, sempre impressiona. La Cova Bolumini se situa en l'Alt de la Cova, en el vessant del Barranc del Cantal de la Vila. Posseeix una entrada d'uns 15 metres d'altura i es troba orientada a l'oest formant un amplie abric d'aproximadament 30 metres de profunditat.

A continuació, seguim la ruta en direcció al Portín, parant per a esmorzar al costat del pou de neu del mateix nom, de 13,90 metres de diàmetre, una de les caves més desconegudes per trobar-se amagada entre abundant vegetació.

Després de l'esmorzar hem continuat en direcció al vèrtex geodèsic del Portín i a través d'una sendera ben marcada fins a la Cava de Don Miguel, situada a 1.050 metres d'altura, amb 14,50 metres de diàmetre, construïda en la primera meitat del segle XVII per la ciutat de Xàtiva.

La ruta circular s'acaba completant en baixar per una senda en direcció a la zona recreativa on havíem aparcat, no sense abans gaudir de l'excel·lent aspecte que presenta la Font de l'Arbre. Atès que havíem complit amb l'horari previst, encara vam tenir temps per a parar en la Font dels Patos i prendre una bona cervesa.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (però no fer-li molt cas, doncs a algun dels satèl·lits se li va haver de creuar un cable) i un grapat d'imatges en un àlbum de Google Fotos.



Powered by Wikiloc








martes, 24 de abril de 2018

Mallada del Llop 21/04/2018

Ens venia de gust tornar a la Serrella. Toni i Rafa no havien estat en l'anterior intent de pujar a la Mallada del Llop i els vam proposar tornar-ho a intentar.

Vam avanzar l'eixida d'Ibi a les 7 del matí, en previsió que no ens enxampara sol en ple ascens. No obstant açò, vam tenir un dia agradable, seminugolat i fins i tot fresc quan arribem al cim.

Iniciem l'ascens pel Barranc de la Font, per a passar per la Font de la Noguera i el pou de neu que hi ha una mica més amunt, enfiland el barranc que ascendeix per l'esquerra. Esmorzem en un replà, amb una mica de vent que, gràcies a la roba d'abric, no ens va deixar tesos.

Després de l'esmorzar, rematem l'ascensió (1.379 metres d'altura) i vam anar per la cresta de dalt, amb impressionants vistes a dreta (al pantá de Guadalest i al mar) i esquerra (Famorca, Fageca, Gorga, ...), passant per una zona de curioses formacions rocoses abans d'iniciar la baixada..

La primavera es feia palesa en la floració de les orquídies i un altre tipus de plantes, però encara es pronte per a veure la catifa blava del "coixinet de monja".

Us deixe el perfil de la ruta a Wikiloc i una selecció de fotos en un àlbum de Google Fotos.



Powered by Wikiloc







sábado, 7 de abril de 2018

La Penya Foradada - Vall de Gallinera (07/04/2018)

Avui hem gaudit d'una ruta extraordinària. Fa temps que Mariu havia comentat que li venia de gust anar al Vall de Gallinera quan estigueren els cirerers en flor. Era el moment oportú, vam pensar, per a tornar a aqueix extraordinari entorn presidit per la Penya Foradada

Basseta va triar una ruta que semblava bastant assequible, partint de Alpatró, baixar pel llit del riu i esmorzar en Benissivà, en el bar de la Placeta. Els núvols cobrien la muntanya i plovía un poquet.

L'anècdota del matí s'ha produït quan han entrat en el bar 4 ciclistes amb símptomes d'hipotèrmia. Estaven mullats i freds i no paraven de tremolar. Els hem deixat roba i a poc a poc han tornat en si. 

Després de l'esmorzar, la boira s'havia alçat i, sense arribar a eixir el sol, la temperatura era agradable. Hem iniciat l'ascens a la muntanya, primer per pistes que travessaven bancals plantats de cirerers, i després per una sendera preciosa que ens ha portat a la cresta. 

Ens ha cridat molt l'atenció la gran quantitat de plantes silvestres en flor que hem trobat, orquídies incloses, així com la potent floració del romer que ho envaïa tot. 

Abans d'arribar a la Foradada hem passat pel Corral i Cova del Moro, un curiós aprofitament d'una cavitat natural. 

Després de les fotos de rigor en La Foradada, hem descendit per una altra sendera tan bonica com l'anterior, fins a arribar a Alpatró i prendre una merescuda cervesa en el bar Keles

He fet moltes fotos, més del normal, així que he decidit dividir-les en dues àlbums. En el primer estan les nostres i els paisatges; en el segon, estan les plantes i les flors

Us deixe també el perfil de la ruta en Wikiloc.



Powered by Wikiloc