sábado, 14 de enero de 2017

Estrena d'any a La Torre de les Maçanes 14/01/2017



Els compromisos, les lesions i el Nadal ens tenien allunyats de les senderes, però la Penya ha tornat i ho ha fet en gran, en una de les nostres rutes preferides.

La caminada a La Torre de les Maçanes combina els dos principis de la Penya: lo "gastro" i lo "senderista", fins al punt que s'han unit algunes dones.

Hem deixat els cotxes en el Pou del Surdo, per a pujar per les antenes fins als cims de la Serra dels Plans. Després, descendim per a cercar la sendera que ens porta a la Torre, on arribem a les 10,30 aproximadament.
 
De bon matí feia bastant fred (0,5º en el Pou del Surdo), però lluïa un sol esplèndid.

L'esmorzar en el restaurant habitual, amb racions de bocatas i postres en abundància. A més, herbero, pacharán i torró casolà ... què més es pot demanar?

Toni està afligit d'una grip i ha arribat amb cotxe a l'esmorzar. Ens ha vingut bé que ens acostara fins al final de la pista asfaltada, per la qual cosa la volta ha sigut una mica més suportable, encara que no tant com la de les xiques, que han tornat amb Toni amb cotxe.

Si Ramón em passa la ruta en Wikiloc, la posaré. Us deixe algunes fotos i un enllaç a l'àlbum complet en Google Fotos.

Recordeu que si neva al llarg de la setmana, el dissabte que ve pugem a l'Aitana.




sábado, 10 de diciembre de 2016

10-12-2016 - LA CREU

Novament en la caminata de hui, tambe han faltan components. Al igual que la semana pasa, per diversos motius.
Cosa   que no ha fet  que dixarem pasa este disapte, sense la ruta semanal de la Penya.
Com es costum, hem ixit a las huit del mati, pero com erem els que erem (Marta, Paula y Pastu), hem cambial el punt de arranc y ha segut el momument del Reis.
Com sabien que  la ruta era llarga, hem pugat en coche hasta la "Venteta", cosa que mos ha vengunt mol bé pa la torna, pues com sabeu,  es una de les etapes "Reines" de la Penya i sempre mos se fa costera amun.
El dia ha segut explendit, pos la muntanya esta presiosa, tot verd i arremullat; de cuan en cuan ixia una reulla de sol pero cuan hem arribat a almorsar
hem buscat un lloc aon no pegara el aire.
Hem cumplit en el almorsar pero han faltat algunes coses tipiques de la penya, com el "carajillo", el "te", el "herbero" (del numero que siga), el "pacharan" y com no "les pastisets". (Tendrem que pegali un bonegó al encarregat del pastisets, pos mos te a regim).
Despues de almorsar, ya mos han tornat y com dia al prinsipi, mos se ha fet costera amun y pa postres a Paula ian ixit bambolles en les peus, per  unes botes que portaba hui y que han estat en Monte Perdido.
Bo la semana que bé, será millor, pues tenim el dinar anual de la Penya y que farem a 300 km de Madrid.


sábado, 3 de diciembre de 2016

De Xorret de Catí a Rabosa 3/12/2016


Havíem acordat que quan passara la marató de València aniríem a esmorzar a Rabosa i així ho hem fet. El problema és que ens hem quedat Toni i jo, mà a mà, per culpa de diversos compromisos i tasques inajornables de la resta de components. 

Damunt, la meua lesió en el vaig piular esquerre m'impedeix caminar amb normalitat, així que la ruta ha sigut "de nenazas" com diria Pastu. Però, en compensació, han acudit a l'esmorzar Ramón, Tere i Mari, així que hem passat una estona molt agradable (i fresquito). 

He pujat les fotos a Google i espere que Tere puge alguna de les que ella ha fet.








Powered by Wikiloc


sábado, 12 de noviembre de 2016

De Ibi a Sant Antoni, per la senda de les Clapisses (12/11/2016)

Avui hem passat un matí fantàstic. Ens hem ajuntat Pastu, Paula, Presi, Palacios, Ramón i jo amb la idea de pujar per la senda del Canyo i arribar fins a la zona de Sant Antoni d'Alcoi.

Hem eixit a les 8 des de l'Hotel del Joguet, en direcció a la partida de Campos, agafant la "senda de la burra" per a ascendir a la masia del Canyo. 



Després hem seguit pel camí que ascendeix per les faldilles del Menejador en direcció a Alcoi i hem parat a esmorzar en un lloc amb unes vistes grandioses sobre Alcoi i tota la seua zona oest.

El menú avui a sigut elecció de Paula i en l'esmorzar hem celebrat el seu aniversari, amb música, cants i balls inclosos. Total, quasi 90 minuts de parada.

video

Poc més endavant, apareix una senda marcada a la dreta, però no és la bona, cal seguir una mica més en direcció a Alcoi i desviar-se a la dreta per una senda l'entrada de la qual apareix marcada amb dues fites de pedres.

Aquesta senda, que a Alcoi és coneguda com a "Senda dels Clapisses", va vorejant la muntanya i descendint suavamente fins a la zona dels paelleros de Sant Antoni. Les seues vistes a la dreta, sobre La Canal, les explotacions agrícoles, la serra del Carrascal, són una autèntica delícia. A més, avui l'atmosfera estava molt neta i s'albiraven perfectament les antenes de la Sierra Aitana, la zona de la Serrella i, més prop d'Alcoi, la Serreta.



Mariu, Maricarmen i Sergio eren els encarregats de venir a arreplegar-nos, i quan hem arribat ja portaven una hora esperant-nos.

Us deixe la ruta en Wikiloc que ha gravat Ramón (que no s'assembla en res a la que hem fet realment) i l'enllaç a l'àlbum de fotos en Google.




Powered by Wikiloc




sábado, 5 de noviembre de 2016

BUITRERA 05-11-2016

Avui hem decidit realitzar una ruta curta i que en altres ocasions dèiem que era "ruta de nenazas", però a causa que fa temps que els que podíem assistir avui a la ruta, fea temps que no caminàvem no hem volgut apretar.

 Aquesta setmana els assistents a la ruta hem sigut: Palacios, Monchi, Paula Mariu i Pastu. Avui, i davant l'absència de Basseta, ha Pastu li ha tocat, junt a Palacios, realitzar la labor de deixar constància de la nostra caminata.

 A les vuit en punt hem eixit des de ca Monchi, amb direcció a Alcoi, per a pujar pel "Salt" i arribar fins a "El Preventori", on hem aparcat els cotxes i iniciat la caminada.

Hem ascendit per una senda que ens porta fins a l'ermita de "Sant Crisfofol", on hem complit amb la secció "gastronòmica" i hem tingut dubtes si podríem continuar, doncs el temps amenaçava pluja. A partir d'aqueix moment, ja hem començat a veure volar els voltors per damun dels nostres caps i ens ha sorprès la gran quantitat que avui es veien. 

Hem continuat per la senda, a on mos hem asomat  a l'espectacular buit del Barranc del Zint, on hem pogut veure com els voltors volaven a pler, aconseguint captar algunes fotos d'alguns que,de cuan en cuan, paraven en les penyes.

Hem arribat a la buitrera i continuant per la senda, fins a el "Preventori", on ens han sorprès, per la seua gran grandària, tres gossos de la raça Gran Danes, i sobretot un que tènia un pelatge preciós. Les fotos estan en els albums que estan en Goggle  (Basseta, ho sent, avui no hi ha de fotos de flors)