Portàvem molt temps desitjant fer una eixida de cap de setmana acompanyats de les nostres respectives parelles i pensem que Xulella (Chulilla) podia ser una bona destinació.
La incertesa sobre el naixement del nét de Pastu ens tenia una miqueta indecisos, però finalment ens decidim pel 27-28-29 d'octubre, encara que Pastu i Mariu van optar per quedar-se de guàrdia.
Vam gestionar les reserves una mica tard i, per poc, ens quedem sense habitacions. Al final, la casa-hotel rural "La Baranda" va resultar ser l'única possibilitat d'estar tots junts.
Pot semblar un tòpic, però crec que tot va ser a la perfecció. Des de l'hostalatge (una casa molt coqueta, amb unes vistes meravelloses al poble), l'entorn (aigua, serra, barrancs, ... indescriptible), els menjats/sopars (cadascuna millor que l'anterior), ... bé, les fotos poden testificar el que dic.
El dissabte vam fer una ruta circular pel riu Turia, el pantá de Loriguilla, per barrancs i sendes meravelloses.
Per a l'anada vam anar per l'autovia, que ens deixa quasi a les portes de Xulella, però per a la volta a Alacant vam optar per una carretera interior, secundaria, que passa per Sot de Xera i Xera, enllaça amb Requena, Cofrents, Aiora (on vam menjar esplèndidament en el Restaurant 77) i fins a Almansa.
Els camps de vinyes amb tons verds, grocs, ocres i rojos, oferia imatges espectaculars.
I mentre tornàvem, el diumenge, ens va arribar la notícia del naixement de Mateo, la qual cosa ens va deixar molt feliços. Enhorabona als pares, avis i a tota la família. Caldrà fer-li una samarreta no?
Vam fer moltíssimes fotos i he hagut de fer un esforç per a seleccionar un àlbum, que us deixe en Google Fotos.
També us deixe el perfil de la "Ruta de los Pantaneros" que vam fer el dissabte al matí i que està en Wikiloc.
Toni, quina part de "A les 8 en la Tartana" no has entès? És que a Ibi hi ha dos "tartanas" i uns esperant a Toni en una Tartana i Toni esperant a uns en una altra Tartana.
En fi, coses de jubilats. El cas és que hem arribat a Beneixama per separat i ens hem acostat al punt d'arrencada, en el Corral de Lluna. Pujada forta de bon matí per la Lloma del Puntal fins a arribar al Refugi de Rita, on hem esmorzat.
Després hem baixat per el Barranc del Xarco Blanc, amb abundant pebrella a banda i banda, i ens hem desviat a l'esquerra, on està un conjunt de roures valencians, per a arribar a la Font de la Dueña.
Nou ascens per a agafar la pista que discorre paral·lela a la línia d'alta tensió i arribar fins a la Font de la Simeta (denominació correcta per a una font a la qual havíem batejat com "de la Basseta"), en la qual hem entrat i, sorprenentment, hem vist aigua.
Nova baixada potent fins a un barranc i nou ascens per la Ombría de l'Enxampe fins a l'Ereta, amb les cames ja una mica castigades. Agafant una drecera per instint hem entroncat amb la senda que, baixant pel Barranc del Madronyal, ens retorna al punt de partida, passant pel pou de neu de la Serra de la Solana i la Casa del Nevater.
Rafa i Pastu tenien pressa per tornar a Ibi, però Toni, Ramón i Basseta ens hem quedat en el bar de la gasolinera a prendre unes reparadoras cerveses.
Us deixe la ruta en Wikiloc i les fotos en un àlbum de Google Fotos.
Pujar a la Martina és una de les millors coses que podem fer un dissabte al matí qualsevol. Per a evitar pujar i baixar la costa d'asfalt fins a Villalobos, pugem amb cotxe a les 8 del matí.
Amb la frescoreta matinal és fàcil pujar la senda fins a coronar l'encreuament del Cuartel, baixant a continuació en direcció a Vivens i afrontar una nova pujada pel tallafocs (no, encara no han instal·lat les escales mecàniques).
Pel camí ens crida l'atenció la floració del bruc, que ho inunda tot de tons rosaci. No menys curiós és trobar cada dos per tres fongs blancs de gran grandària. Lluïa un sol esplèndid i feia una temperatura molt agradable, encara que en arribar al punt d'observació dels forestals en La Martina pegava un airet fresquet.
Després de l'esmorzar que ens havia preparat Pastu, al que no li ha faltat detall, hem baixat per la pista en direcció a la Casa de l'Alcaid (calia tenir valor per a viure allí), agafant a continuació una senda que ens ha portat de nou fins a la base del Cuartel, des d'on hem tornat a Villalobos per la mateixa senda.
Us deixe la ruta en Wikiloc i les fotos meues i de Pastu en un àlbum de Google.
